Multipantalla a tope

La Sociedad de la Banda Ancha en una sociedad multiplataforma, de inmediatez, de conectividad necesaria como el aire que respiramos. Esa versatilidad a la hora de acceder a los contenidos es un motivo de obligación para los operadores de telecomunicación (que deben garantizar el flujo de banda ancha) como para los creadores de contenido (cloud journalism al poder: deben proveer contenidos de calidad sin solución de continuidad).

Ello queda nuevamente confirmado  por los datos sobre el tiempo de consumo de medios utilizados por los usuarios multipantalla en España: el 35% simultanea diversos dispositivos, según el estudio “adReaction: Marketing in a Multiscreen World”, de Millward Brown (muestra de 30 países, y más de 12.000 usuarios multipantalla de entre 16 y 45 años).

La televisión conserva la primera posición (una media de 124 minutos de uso diario), por delante de unos amenazantes smartphones(122), ordenadores portátiles (97) y tabletas (53). Hay que tener en cuenta que iniciativas como HbbTV unifican en una pantalla (la del televisor) el contenido audiovisual y el de las redes sociales. No obstante, hasta la consolidación de ese estándar, el multiplataforma permanece como vía de aproximación a esos contenidos.

¿Con qué se relaciona el consumo multipantalla? El 32% del consumo se vincula a la búsqueda de información sobre el contenido consumido en otro dispositivo (lo más habitual, la suma Internet + televisión). Informarse sincrónicamente sobre un programa televisivo (26%) o contenido no relacionado (entretenimiento durante las pausas publicitarias) presiden ese uso.

Curiosamente, el 31% de usuarios multipantalla españoles tiene predisposición hacia los anuncios en televisión, el 22% hacia los de las tabletas, el 19% hacia los de ordenadores portátiles y el 14% en teléfonos inteligentes.

En el parámetro atención a la publicidad, prima la televisión (66%), por delante de tabletas (51%), smartphones(47%) y ordenadores portátiles (46%). Los usuarios multipantalla conocen los anuncios de televisión con los que se puede interactuar con una aplicación móvil, y son receptivos a anuncios de televisión sobre la aplicación de una marca, los patrocinios de un juego para móvil o tableta (interactuando durante acontecimientos en directo o vídeos de corta duración, es decir, de 5 a 10 segundos), anuncios compartibles a través de redes sociales, con hashtags, anuncios de televisión con contenidos online adicionales, patrocinios de votaciones online que influyan en lo que acontezca durante un programa de televisión.
Por tanto, en la Sociedad de la Banda Ancha el multipantalla reina. Sobre ello debatimos en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, en Twitter (@CECABLEresearch), Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook, en Instagram (CECABLE), en Pinterest y en este blog. Y ahondaremos en las XX Jornadas del Cable y la Banda Ancha en Cataluña (5-7 de mayo de 2015).

Funciones y procesos de negocio digital

Una de las tareas clave, en dinámica 5-50-500, para una empresa que vira a digital, o que comparte enfoques analógico y digital, es establecer un cuadro de mando y una organización estructural adecuada. En la Sociedad de la Banda Ancha, proliferan las interacciones y las intersecciones interdepartamentales.

En esa estructura, al responsable de Medios Sociales (o la denominación que se le quiera asignar: Comunicación Digital, Negocio Digital, Gestión Digital u otras) se transversaliza.

Para una empresa, lo esencial es la comunicación, y el periodismo, ya que crear contenidos de calidad es lo principal. Si no comunica, la empresa no existe. Ya se puede elaborar el business plan que se quiera, y fabricar o producir un producto ultranecesario. Si el cliente potencial no puede acceder a él, si no recibe comunicación sobre él, todo se va al traste. Partiendo de ese axioma, enhancedcon la Sociedad de la Banda Ancha, en pleno entorno digital, se trata de que los diversos departamentos de la empresa se bañen de socialización digital. Comunicación, Marketing, Publicidad, Relaciones Públicas, Investigación de mercados, Gestión de Reputación, Servicio al cliente, Desarrollo de Negocio, Recursos Humanos, Área Legal, Tecnología (Telecomunicaciones e Informática) requieren de acción digital armonizada. Los medios sociales deben ser adoptados primero de forma general, focalizada, operacional e integrada. El Director o Responsable de Medios Sociales, dependiendo o no del Área de Comunicación o de Marketing, se erige en eje central de la acción de la empresa o entidad de la Sociedad de la Banda Ancha.
Así pues, la creación de contenidos gobierna las funciones y los procesos empresariales y asociativos. La Sociedad de la Banda Ancha necesita a los medios sociales. Sobre ello debatimos en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, en Twitter (@CECABLEresearch), Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. Y ahondaremos en las XX Jornadas del Cable y la Banda Ancha en Cataluña (5-7 de mayo de 2015).

Actualizado el procedimiento contra el tráfico irregular de llamadas

Actualizado el procedimiento contra el tráfico irregular de llamadasLos operadores se tienen que enfrentar en ocasiones a volúmenes excesivos de tráfico en sus redes que no tienen un origen “normal”. Es el tráfico irregular: llamadas que no se corresponden con las necesidades de comunicación de los abonados, pero que algunos utilizan para aprovecharse de las obligaciones de pagos que hay entre los operadores. […]

290.000 gràcies!



290.000 gràcies! En un maig preciós, el de les XIX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, el premi que vaig rebre per la meva recerca que vaig presentar a la Convenció de la Premsa Comarcal i la ponència sobre el Treball de Final de Grau (TFG) a Bilbao, creixem en pàgines vistes del blog sobre la Societat de la Banda Ampla (Periodisme i Telecomunicacions, Telecomunicacions i Periodisme). El ritme és trepidant, i us l'agraeixo. Us recordo que podeu col·laborar amb aportacions a aquest blog, casa vostra. És com l'esperit de la premsa comarcal, el que amara de vitalitat, proximitat, fidelitat.  


El blog científic s'emmarca en el Grup de Recerca sobre Periodisme Digital i Banda Ampla, de la UAO CEU i el CECABLE, on analitzem telecomunicacions i periodisme. Continuem analitzant la Societat de la Banda Ampla a Twitter (@CECABLEresearch), Google+, al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram, a Pinterest i en aquest blog científic. 290.000 gràcies, ¡290.000 gracias!, 290.000 grazie!, 290.000 danke!, 290.000 thanks!


Instantaneidad


La vida es cuestión de ciclos. Y la tecnología, también. En plena Sociedad de la Banda Ancha, la convivencia tecnológica es compleja, y siempre hay líderes sometidos a presiones. El first mover sufre ante los followers, Y en comunicación instantánea ocurre algo de eso.
Así, el efervescente Whatsapp y otros colegas de la instantaneidad han dado el sorpassoante el correo electrónico. La mensajería instantánea (WhatsApp, MSN, Google Talk, Line) encabeza las preferencias entre el público español usuario de Internet, y sobrepasa al e-mail. La última oleada del Estudio General de Medios (EGM) refleja que el 79,5% de usuarios utilizó la mensajería instantánea y el  78,2% el correo electrónico (el registro más bajo desde 2002, cuando era el 78,1%; en 2009 era del 89%). Ligera y simbólica ventaja, pero ventaja al fin y al cabo. Sobre la primera oleada de 2013, la proporción de internautas con este servicio de comunicación aumentó 15 puntos (del 64,8% al 80%).
La Sociedad de la Banda Ancha es sinónimo de instantaneidad, de always on. Sobre ello debatimos en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, en Twitter (@CECABLEresearch), Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook, en Instagram (CECABLE), en Pinterest y en este blog. Y ahondaremos en las XX Jornadas del Cable y la Banda Ancha en Cataluña (5-7 de mayo de 2015).

Agraïment pel premi de la premsa comarcal



Us mostro la notícia sobre la guardonada investigació portada a terme amb el títol "L'ús de la tecnologia als diaris de l'ACPC: fórmules de millora de rendibilitat a través d'Internet”:

“La relació entre mitjans de comunicació i operadors de telecomunicacions és necessària, dinamitzarà la Societat de la Banda Ampla i reforçarà els comptes d’explotació dels dos actors de la simbiosi”. Així sintetitza davant la Convenció de la Premsa Comarcal (al Palau d’Anglesola, Lleida) els resultats de la seva investigació el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, VII Premi de Recerca Universitària de Premsa Comarcal (ACPC) i la Xarxa Vives d’Universitats (amb suport de la Generalitat de Catalunya i La Caixa) per la investigació “L’ús de la tecnologia als diaris de l’ACPC: fórmules de millora de rendibilitat a través d’Internet”.  

La recerca, que segueix metodologia quantitativa amb suport qualitatiu, i amb caràcter prospectiu, es va realitzar amb mitjans de l’ACPC amb versió digital i en paper des del setembre de 2013 fins al gener de 2014.
“La relació entre els mitjans de comunicació i els operadors de telecomunicacions és creixent, però millorable”, sosté Fondevila, degà de la Facultat de Ciències Socials, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat i director del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU), i director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE).
Movistar (69,23%) lidera la contractació dels mitjans comarcals i locals catalans. Altres operadors amb què compten les publicacions de proximitat són Ono, Vodafone, Acom, Cyberneticos i Adamo.
Quant a velocitat dels operadors de la premsa comarcal i local de Catalunya, la mitjana de pujada de dades (upload) és de 6,38 Mbps, i de baixada de dades (download) 8,11 Mbps, xifres correctes tenint en compte les mitjanes catalana i espanyola. La major part de mitjans no han canviat mai d’operador, tot i que el 10,77% sí que ho han fet. “Això reflecteix una vocació pel contrast d’ofertes, una anàlisi constant de rendiments i una postura no tan conservadora com la d’altres segments empresarials”, afirma Fondevila.
No obstant això, els mitjans de premsa comarcal i local catalana no són conscients de la importància del CIR (Committed Information Rate), que garanteix flux de banda ampla en un entorn de social journalism commerce, de relació entre continguts dels mitjans de comunicació i aplicacions de comerç electrònic.
La majoria de mitjans comarcals i locals (84,62%) no han establert cap SLA (Service Level Agreement o acord de nivell de servei) amb els operadors de telecomunicacions. “Això denota una manca de consciència sobre la rellevància d’aquest punt, i alhora sobre el concepte holístic de social journalism commerce. El lector no es limita a llegir, sinó que esdevé membre d’una comunitat virtual i pot consumir productes i serveis en tant que membre d’aquesta comunitat. És per això que disposar d’SLA és necessari. Els mitjans catalans han de reaccionar”, aconsella Fondevila. Si la quantitat d’SLA establert amb l’operador és escassa, el mateix ocorre amb les indemnitzacions pactades per minuts o per hores fora de servei. Igualment, els mitjans de premsa comarcal i local catalana estableixen pocs intercanvis amb l'operador de telecomunicacions utilitzant publicitat.
En tot cas, l’autopercepció sobre la tecnologia disponible és positiva. Els percentatges que prevalen són els que consideren bona i regular la tecnologia disponible. Les empreses informatives comarcals i locals catalanes no es plantegen de moment el servei de quadruple play (televisió, Internet, telefonia fixa, telefonia mòbil) i quintuple play(televisió, Internet fix, Internet mòbil, telefonia fixa, telefonia mòbil), tot i que és probable que algun d’ells els estiguin utilitzant sense ser-ne del tot conscients. 

Quan es qüestiona els mitjans sobre si han pensat a introduir SLA en el cas d'un seguiment de notícia en línia, de mutu acord amb l'operador, la resposta és majoritàriament negativa. En canvi, pel que fa a la introducció dels micropagaments per llegir segonsquins comentaris, els resultats canvien i són més proactius.
Així, els mitjans catalans de premsa comarcal i local contemplen la introducció de micropagaments per seccions i per a retransmissions online. Igualment, pretenen obtenir rendiment de les xarxes socials i no tant dels blocs, i no descarten una diversificació de la font d'ingressos mitjançant informes o estudis per a empreses i l’opció de fer pagar per articles de referència o blocs, introduir-se en comerç electrònic, i no tant SMS, MMS o avisos. Tanmateix, els mitjans catalans de premsa comarcal i local consideren que no disposen d’una comunitat de lectors prou homogènia per impulsar el comerç electrònic.
El desenvolupament de versions per a telefonia i tauleta dels mitjans catalans de premsa comarcal i local és moderat. Tanmateix, aquests mitjans aposten per introduir promocions amb botigues del municipi i amb grans superfícies comercials, per introduir continguts lligats a pagament i descompte, llibres digitals de pagament i promocions per acudir a esdeveniments esportius i espectacles, però no tant cursos online de pagament i cursos MooC gratuïts per crear lligam amb el lector.
Els mitjans catalans de premsa comarcal i local es plantegen introduir el crowdfunding i combinar publicitat en paper i digital, tot i que prefereixen vendre paquets de publicitat paper-digital per separat. Els mitjans catalans observen moltes amenaces per a l’estratègia de micropagaments. En tot cas, la predisposició general vers la digitalització i les sinergies amb els operadors és en general elevada, “i això sempre és positiu”, rebla Fondevila.
Com a propostes de futur per obtenir ingressos, Fondevila considera que cal innovar i que la web sigui dinàmica; cal apostar pel multimèdia i per acords amb les cadenes de televisió local; cal analitzar les possibles fórmules de pagament a establir i impulsar-les; cal crear continguts crossmèdia; cal plantejar-se les edicions adaptades als terminals; cal afrontar els desafiaments i les recomanacions digitals de la Unió Europea; cal impulsar acords amb operadors de telecomunicacions; cal apostar pel comerç electrònic; cal apostar per accions comunicatives diversificadores (formació, esdeveniments); i cal posicionar-se en l’escenari de mobilitat (SoLoMo: social, local i mòbil). En tot cas, “no existeixen receptes miraculoses, però essent metòdics i alhora imaginatius els mitjans catalans de premsa comarcal i local poden obtenir molt rendiment del màxim tresor de què disposen: la comunitat de lectors”.