Propiedad intelectual, editores y la ‘tasa Google’
La CNMC ha aprobado un informe en el que cuestiona la conocida como ‘tasa Google’: la modificación del Proyecto de Ley de Propiedad Intelectual en el que se incluye el “derecho irrenunciable” de los editores a recibir una compensación económica de los agregadores de noticias por el uso de “fragmentos no significativos de contenidos”. La […]Paso al quíntuple play (poco a poco)
El quintuple play avanza. Poco a poco, silenciosamente, pero avanza. Así se desprende de los datos de la CNMC sobre el sector audiovisual (Nota trimestral del sector audiovisual), según la cual aumenta la oferta de quíntuple play: al final del cuarto trimestre de 2013 ya contaba con 699 mil abonados.
Como los lectores de este blog ya saben, las ofertas de quintuple play combinan televisión de pago, telefonía fija, telefonía móvil, banda ancha fija y banda ancha móvil. El factor televisión, in diminuendo en otras ofertas (triple play o quadruple play), va asumiendo protagonismo.
Por ingresos televisivos, los dos principales medios de transmisión fueron la televisión terrestre (487 millones de euros) y la televisión por satélite (291 millones). La televisión por satélite y la radio fueron las únicas que avanzaron en facturación (+0,1% y +2,3%, respectivamente). En cambio, los mayores retrocesos interanuales recayeron en la televisión IP (-16,9%) y los servicios de televisión por cable (-11,2%). Por plataformas, el consumo de televisión se distribuyó así: un 82,8% para TDT, un 4,3% para la televisión por satélite y un 12,9% para las plataformas de cable e IPTV.
Al margen de esos datos que permiten interpretaciones estratégicas, otros llaman la atención: el consumo medio de televisión en el cuarto trimestre de 2013 fue de 4 horas y 12 minutos por persona y día; la penetración de los servicios de televisión de pago se situó en 8,1 abonados por cada 100 habitantes (-0,7% interanual); más de la mitad de los abonados a televisión de pago (52%) suscribieron el servicio con un operador de telecomunicaciones que ofreció también banda ancha y servicios de voz.
La mitad de los abonados de televisión de pago tenían el servicio contratado con operadores que solo ofrecen televisión (49,6%). El resto eran suscripciones empaquetadas con servicios de telecomunicaciones. El número total de abonados a final de trimestre (incluyendo los abonados a TV móvil) ascendió a 3,89 millones (aumento de 33 mil abonados con respecto al trimestre anterior, descenso interanual del 8,8%). El número total de suscripciones de televisión de pago contratadas junto con otro servicio telecomunicativo ascendió a 1,9 millones. La modalidad más utilizada fue el triple play (televisión de pago y dos servicios de telecomunicaciones, normalmente telefonía fija y banda ancha fija).
Sobre las combinaciones de contenidos debatimos en este blog científico, del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO CEU y el CECABLE, donde analizamos telecomunicaciones y periodismo. Continuamos estudiando la Sociedad de la Banda Ancha en Twitter (@CECABLEresearch), Google+, el grupo de LinkedIn, la página de LinkedIn, el grupo de Facebook, Instagram y Pinterest. Y ahondaremos en las XX Jornadas del Cable y la Banda Ancha en Cataluña (5-7 de mayo de 2015).
La caldera del gas natural, sus inspecciones y revisiones
Hoy os comentamos una serie de aclaraciones sobre las inspecciones y las revisiones de gas natural que os pueden resultar útiles. La diferencia entre una inspección y una revisión o los plazos para llevar a cabo cada una de ellas son algunos de los aspectos que os comentamos a continuación… Inspecciones, cada cinco años En […]Balanç de continguts de l'esdeveniment del cable i la banda ampla
Us incloc el balanç recollit en mitjans de comunicació de les XIX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya:
L’avanç accelerat de les xarxes de fibra òptica a Catalunya i a Espanya comença a obrir noves possibilitats en la creació i en la distribució de continguts. A més, la banda ampla està col·laborant amb la recuperació econòmica. Aquestes són les principals conclusions de les XIX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades pel Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) i que es van portar a terme amb gran èxit de públic i continguts del 6 al 8 de maig a l’Escola d’Enginyeria de la UAB, a Bellaterra. L’acte estava inclòs al Programa del XX aniversari de la Xarxa Vives d’Universitats (21 universitats).
L’avanç accelerat de les xarxes de fibra òptica a Catalunya i a Espanya comença a obrir noves possibilitats en la creació i en la distribució de continguts. A més, la banda ampla està col·laborant amb la recuperació econòmica. Aquestes són les principals conclusions de les XIX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades pel Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) i que es van portar a terme amb gran èxit de públic i continguts del 6 al 8 de maig a l’Escola d’Enginyeria de la UAB, a Bellaterra. L’acte estava inclòs al Programa del XX aniversari de la Xarxa Vives d’Universitats (21 universitats).
“La creixent expansió de les xarxes de fibra òptica, liderades per l’FTTH, és una gran notícia en tots els sentits: ens aproximem a la universalització d’accés que pregona la Societat de la Banda Ampla, millorem les opcions per als creadors de continguts i a més creem una estructura molt sòlida per afrontar el futur en termes productius”, afirma Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE i degà de la Facultat de Ciències Socials i vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU). “L’ambiciosa previsió que el 2016 el 80% de la població catalana i espanyola podrà accedir a FTTH és motiu d’optimisme”, va afegir Fondevila en la sessió inaugural.
Wifidom, en soluciones sense fils professionals de valor afegit, va mostrar la seva gamma de productes de fabricants com Cambium Networks, Ruckus, Nomadix, Adtran/Bluesocket, Allot, Siklu i CBNL, dels quals és distribuïdor oficial a Iberia. “És un plaer col·laborar amb el Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i participar en aquestes jornades. Portem anys en aquest mercat, amb una gran experiència i primeres marques mundials”, va afirmar Joan Oliver, director comercial de Wifidom.
Wifidom va presentar novetats en accessos wireless, solucions de radio enllaç sense fils Punt-a-Punt, sobretot el seu nou equipo PTP650 de 450 Mbps i Punt-Multipunt WiMax de la família PMP450 en 3.5Ghz, i el seu producte estrella amb el millor rati qualitat-preu del mercat de la família ePMP de Cambium Networks i els troncals de gran capacitat de Siklu, tots adients per al disseny de soluciones sense fils avançades.
Adamo, a Espanya des de 2007, va exposar el projecte d’Astúries i la xarxa pròpia FTTH a Barcelona i Madrid. La sinergia entre cable i satèl·lit va quedar confirmada per Hispasat. Segons Álvaro Villalobos, “la banda ampla ofereix nombroses possibilitats en entorns urbans”, com el concepte de smart city i les implicacions en desenvolupament sostenible, eficiència, més qualitat de vida i foment de la participació ciutadana.
La banda ampla per a l’empresa comporta la necessitat d’aplicacions de gestió. Aquí s’ubiquen les solucions ASP en el ERP, un sistema d’informació de la gestió necessari per al correcte funcionament de l’empresa, “sigui de gran volum, sigui petita”, segons Óscar Cubillo.
L’aposta catalana i espanyola per la banda ampla està comptant amb el dinamisme i la rapidesa de Telefónica. Així, segons va exposar Esteve Bosch, a finals de 2014 es preveu que deu milions de llars comptin amb FTTH. Per a 2016, la xifra es dispararia fins cobrir el 80% de les llars. Això millorarà la posició d’Espanya al rànquing europeu dels 22 països en què la penetració de la fibra òptica supera l’1%. La forta demanda dels usuaris, cada vegada més convençuts de la necessitat de banda ampla, explica un fenomen que hauria sorprès pocs anys enrere.
En banda ampla mòbil, Espanya se situa entre els països capdavanters de l’OCDE, clarament per sobre de la mitjana. El mateix ocorre en telefonia intel·ligent. D’aquí l’adaptació de la xarxa mòbil al creixement de l’ús dels smartphonesi tabletes. Arran de l’impuls del 4G, cal ampliar cobertura i ample de banda, agregar portadores a llocs massificats i evolucionar els accessos de les estacions base a fibra (enllaços en Gbps). Mentre que l’LTE europeu es desplega gràcies al refarming de l’espectre realitzat i l’alliberament de la banda de 800 MHz, a Espanya no es preveu el procés fins al 2015.
L’activitat cloud posa de manifest la necessitat de banda ampla, en opinió de Narcís Coll, de BT Global Services: “les aplicacions de nínxol ens presenten una empresa més exigent”. El concepte d’Application Monitoring Performance as a Service (AMPaaS) permet gestionar usuaris, perfils i assegurar el rendiment de les operacions.
“En el debat entre la tecnologia FTTH GPON i HFC DOCSIS 3.0, la tendència a llarg termini és a dotar-se de la primera opció, que ofereix millors prestacions”, va afirmar Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE, a la taula rodona sobre el cable tradicional. El DOCSIS 3.0 suporta IPv6 i channel bonding (ús simultani de diversos canals d’upload i de download), la seva velocitat és d’uns 100 Mbps en ambdós sentits, en la versió 3.1 es registren elevades velocitats de descàrrega (160 Mbps) i de càrrega (120 Mbps) de dades, i als Estats Units el DOCSIS 3.0 compta amb més de 50 milions d’abonats (43% de les llars i empreses amb cable i velocitats per sobre dels 20 Mbps i fins i tot 50 Mbps).
L’FTTH GPON ofereix velocitat ultra ràpida fàcilment configurable i estalvi energètic (la transmissió de llum és més econòmica que la de tensió). La velocitat depèn de la Capa PMD (Physical Medium Dependant). Les taxes de transmissió poden fluctuar entre 155.52 i 622.08 Mbps de download i són de 155.52 Mbps d’upload. Aquestes solucions de fibra òptica són alienes a les interferències electromagnètiques. Amb el GPON, “es comparteixen entre els diversos terminals costos del segment òptic, el que permet reduir el nombre de fibres”, exposa Fondevila. L’amplada de banda de cada làser en FTTH és deu vegades el del CMTS; “per tant, una capçalera GPON amb 8 làsers equival a 80 CMTS”, afirma Fondevila. El break even en xarxes FTTH acostuma a oscil·lar entre els 9 i els 15 anys.
La modelització de Fondevila dels nous casos d’aplicació FTTH en àmbit local abraça el model FTTH ràpid públic en municipis petits (Riba-roja d’Ebre), el model FTTH ràpid privat en municipis petits (L’Ametlla de Mar) i el model FTTH ràpid públic en municipis grans (Viladecans). “Els abonats comencen a sol·licitar el quadruple play i el quintuple play, i els operadors locals han d’adaptar-se a aquesta demanda”, segons Fondevila. Per a Xavier Edo, d’Alpha Enginyeria de Telecomunicaciones i d’Acotec, cal lloar els esforços de les xarxes de cable històric i el procés de modernització tecnològica. Jesús Llop, regidor de l’ajuntament de Mequinensa, va remarcar la satisfacció per la seva experiència FTTH. José María Cerdán, de Xtra Telecom, va subratllar les possibilitats de les xarxes de banda ampla en municipis no molt grans.
Les possibilitats aplicatives de la banda ampla via satèl·lit per a particulars i empreses van quedar de relleu en la intervenció de Jaume Sanpera, d’Eurona Telecom. Per a Xavier Martín, d’Ilimit, el desenvolupament de projectes cloud depèn de la banda ampla. “Necessitem més suport de l’administració pública pel núvol”, sosté Martín. Per a Lluís Dalmau, de Guifi.net, el futur rau en xarxes telecomunicatives obertes, lliures i neutres, i l’expansió pel territori.
Quant a l’evolució de tipologia i instal·lació de cable per a banda ampla, es donen novetats en solucions FTTA (Fiber to the Antenna), segons Javier Alves, d’Exfo. També s’avança en instruments de mesura per a senyals digitals, segons Xavier Rabadán, de Promax, en middleware enfocat a solucions IPTV, segons Francisco Amante, gerent d’Anvimur Telecomunicaciones, en sistemes de cablejat estructurat, en opinió de Manuel Pujol, de Datwyler Cabling Solutions, i en infraestructura de xarxes d’alt rendiment, segons Mercado IT. El GIGABIT WIFI-802.11ac es mostra robust en entorns wi-fi de molt alta densitat i mobilitat, segons Javier Gómez, de Meru Networks. “De mitjana tindrem més de tres dispositius wi-fi per usuari, tot i que el 80% de tràfic wi-fi no és útil”, segons Gómez. L’evolució de la tecnologia mecànica KeyQuick® va deixar de manifest la necessitat de tecnologia amb tall perpendicular i control visual immediat apta per a xarxes GPON FTTx, que garanteix resultats, segon Benito Pillado, de Keyfibre.
Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), adjudicatari del contracte de col·laboració entre el sector públic i privat de la Generalitat de Catalunya, desplega una xarxa de gran amplada de banda en fibra òptica que connecta les seus de la Generalitat de Catalunya. Segons Jordi Soler, gerent de XOC, l’explotació, el manteniment i la gestió de la xarxa es porta a terme mitjançant “la prestació de serveis d’autoprestació de connectivitat a nivell de transport òptic i nivell de capa 2 Ethernet”.
En referència a aplicacions, Couplace es revela com una xarxa social rupturista, segons David Perálvarez, Alberto Moral i Berta Gusi. “La tecnologia és fonamental per a les universitats”, segons Ignasi Casadesús, secretari executiu de Xarxa Vives d’Universitats, entitat que celebra 20 anys d’existència.
En seguretat, es van exposar les tendències en antivirus i antispam, fenomen lluny d’estar controlat, segons Horatiu Claudiu, de Bitdefender. El reclutament 2.0 permet posicionar-se professionalment a Internet, segons Dani Martos, de Softonic. Igualment, cal seguir les vies per aconseguir recursos europeus en projectes TIC, segons Víctor Rubio.
La taula rodona institucional sobre la banda ampla va reflectir que la fibra òptica, combinada amb les ones sobretot en zones rurals, persevera com la pedra angular de las polítiques públiques catalana i espanyola. “Observant l’avanç de l’FTTH en municipis petits i en zones rurals, constatem que la sensibilització sobre el caràcter essencial de la fibra òptica s’ha generalitzat”, afirma Fondevila, director del CECABLE, qui matisa la relació peculiar entre la tendència internacional a la concentració d’operadores i la proliferació de microoperadors en alguns municipis de Catalunya, “el que no ha d’anar en detriment de la qualitat de servei”. Segons Fondevila, “la commoditització és un perill en telecomunicacions, tot i que anem avançant cap a l’equilibri territorial”. Fondevila considera que “un escenari global d’un 80% d’FTTH i un 20% de WiMAX amb amplades de banda homologables suposaria equilibri territorial”. Per a Carles Salvadó, de la Generalitat de Cataluña, millor infraestructura significa millor economia. “No és tan important la tecnologia com els serveis; no obstant això, no s’ha aconseguit encara l’equilibri territorial, tot i que anem en camí”. Segons Joan Cervera, de XOC, el repte és rendibilitzar la xarxa existent. Des de Feceminte, Román Lantarón va remarcar que “l’extensió de la fibra òptica ha estat molt lenta, tot i que es comença a veure una certa recuperació”. Igualment va alertar per continuar lluitant contra l’intrusisme en les instal·lacions. Per a Miquel Matavacas, de Localret, es necessiten més xarxes obertes i més coordinació amb les iniciatives municipals. En opinió de David Ferré, del COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya), es necessita més proactivitat amb l’administració pública i més flexibilitat legislativa. “Els enllaços per ones haurien d’anar connectats amb fibra òptica”, ca afegir, alhora que va criticar la facilitat amb què es creen operadors. Domingo Ruiz, de Telecos.cat, va exhortar a fixar-se en altres models de desplegament FTTH i a seguir intentant facilitar l’accés de les zones rurals a la banda ampla.
Telvent Global Services, companyia de Schneider Electric especialitzada en serveis de consultoria, externalització i integració IT, basa la seva estratègia, segons Francisco Javier Martín, en la més alta especialització de la gestió d’infraestructures IT, “aportant valor als nostres clients en els processos de consolidació i optimització dels seus centres de dades, en l’explotació de la informació generada pels sistemes i en el màxim assegurament de la seguretat IT”. El 2014 l’empresa focalitza l’activitat en l’optimització dels processos i reducció dels costos dels clients mitjançant la sinergia de l’ús de plataformes comunes i una robusta oferta de serveis IT.
Sony va exposar la necessitat de banda ampla arran de la convergència entre TV i Internet. Anxanet va presentar el seu concepte de fibra òptica virtual, amb capacitats similars a la fibra òptica i latències mínimes, cabal simètric a mida (gairebé sense límit), garantia de servei, costos moderats, enllaç a xarxa compartit entre polígons, estacions d’emissió d’àmplia cobertura, mínima instal·lació a casa del client i una xarxa sense fils professional, d’altes prestacions i orientada a empreses. Segons David Andreu, “la fibra òptica virtual té l’avantatge de la immediatesa”.
La nova cadena de valor de negoci arran de la generalització de consum de televisió no lineal, segons Lluís Borrell, d’Analysys Mason, “requereix d’una actualització de marc legislatiu”. En els canvis audiovisuals se situa l’estàndard HbbTV, segons Xavier Redon, d’Abertis Telecom. Per a Xavier Gassó, de Banc Sabadell, la banca virtual cada vegada s’involucra més amb les xarxes i els mitjans socials.
A l’esdeveniment català de la banda ampla hi van participar i col·laborar institucions com la Generalitat de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU, UAB, Cercle Fiber, Club de Marketing Barcelona, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Telecos.cat, COETTC, Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia (CNMC), Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federación de Instaladores de Telecomunicaciones (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, Talència, TIC.CAT, Red.es, Localret, AOTEC (Asociación Nacional de Operadores de Telecomunicaciones y Servicios de Internet), AEDOC (Asociación Española de Documentación Digital), AETIC (Asociación Empresas de Tecnologías de la Información y Comunicaciones de España), ANEI (Asociación Nacional de Empresas de Internet), APD (Asociación para el Progreso de la Dirección), Asimelec (Asociación Multisectorial de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones), Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Asociación de Técnicos de Informática (ATI), Astel (Asociación de Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones), Redtel (Asociación Española de Operadores de Telecomunicaciones), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), CENATIC (Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación TIC), Ilimit, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundación para el Desarrollo Infotecnológico de Empresas y Sociedad (Fundetec), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia.