Agraïment pel premi de la premsa comarcal

/in , , , , , , , , , /by


Us mostro la notícia sobre la guardonada investigació portada a terme amb el títol "L'ús de la tecnologia als diaris de l'ACPC: fórmules de millora de rendibilitat a través d'Internet”:

“La relació entre mitjans de comunicació i operadors de telecomunicacions és necessària, dinamitzarà la Societat de la Banda Ampla i reforçarà els comptes d’explotació dels dos actors de la simbiosi”. Així sintetitza davant la Convenció de la Premsa Comarcal (al Palau d’Anglesola, Lleida) els resultats de la seva investigació el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, VII Premi de Recerca Universitària de Premsa Comarcal (ACPC) i la Xarxa Vives d’Universitats (amb suport de la Generalitat de Catalunya i La Caixa) per la investigació “L’ús de la tecnologia als diaris de l’ACPC: fórmules de millora de rendibilitat a través d’Internet”.  

La recerca, que segueix metodologia quantitativa amb suport qualitatiu, i amb caràcter prospectiu, es va realitzar amb mitjans de l’ACPC amb versió digital i en paper des del setembre de 2013 fins al gener de 2014.
“La relació entre els mitjans de comunicació i els operadors de telecomunicacions és creixent, però millorable”, sosté Fondevila, degà de la Facultat de Ciències Socials, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat i director del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU), i director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE).
Movistar (69,23%) lidera la contractació dels mitjans comarcals i locals catalans. Altres operadors amb què compten les publicacions de proximitat són Ono, Vodafone, Acom, Cyberneticos i Adamo.
Quant a velocitat dels operadors de la premsa comarcal i local de Catalunya, la mitjana de pujada de dades (upload) és de 6,38 Mbps, i de baixada de dades (download) 8,11 Mbps, xifres correctes tenint en compte les mitjanes catalana i espanyola. La major part de mitjans no han canviat mai d’operador, tot i que el 10,77% sí que ho han fet. “Això reflecteix una vocació pel contrast d’ofertes, una anàlisi constant de rendiments i una postura no tan conservadora com la d’altres segments empresarials”, afirma Fondevila.
No obstant això, els mitjans de premsa comarcal i local catalana no són conscients de la importància del CIR (Committed Information Rate), que garanteix flux de banda ampla en un entorn de social journalism commerce, de relació entre continguts dels mitjans de comunicació i aplicacions de comerç electrònic.
La majoria de mitjans comarcals i locals (84,62%) no han establert cap SLA (Service Level Agreement o acord de nivell de servei) amb els operadors de telecomunicacions. “Això denota una manca de consciència sobre la rellevància d’aquest punt, i alhora sobre el concepte holístic de social journalism commerce. El lector no es limita a llegir, sinó que esdevé membre d’una comunitat virtual i pot consumir productes i serveis en tant que membre d’aquesta comunitat. És per això que disposar d’SLA és necessari. Els mitjans catalans han de reaccionar”, aconsella Fondevila. Si la quantitat d’SLA establert amb l’operador és escassa, el mateix ocorre amb les indemnitzacions pactades per minuts o per hores fora de servei. Igualment, els mitjans de premsa comarcal i local catalana estableixen pocs intercanvis amb l'operador de telecomunicacions utilitzant publicitat.
En tot cas, l’autopercepció sobre la tecnologia disponible és positiva. Els percentatges que prevalen són els que consideren bona i regular la tecnologia disponible. Les empreses informatives comarcals i locals catalanes no es plantegen de moment el servei de quadruple play (televisió, Internet, telefonia fixa, telefonia mòbil) i quintuple play(televisió, Internet fix, Internet mòbil, telefonia fixa, telefonia mòbil), tot i que és probable que algun d’ells els estiguin utilitzant sense ser-ne del tot conscients. 

Quan es qüestiona els mitjans sobre si han pensat a introduir SLA en el cas d'un seguiment de notícia en línia, de mutu acord amb l'operador, la resposta és majoritàriament negativa. En canvi, pel que fa a la introducció dels micropagaments per llegir segonsquins comentaris, els resultats canvien i són més proactius.
Així, els mitjans catalans de premsa comarcal i local contemplen la introducció de micropagaments per seccions i per a retransmissions online. Igualment, pretenen obtenir rendiment de les xarxes socials i no tant dels blocs, i no descarten una diversificació de la font d'ingressos mitjançant informes o estudis per a empreses i l’opció de fer pagar per articles de referència o blocs, introduir-se en comerç electrònic, i no tant SMS, MMS o avisos. Tanmateix, els mitjans catalans de premsa comarcal i local consideren que no disposen d’una comunitat de lectors prou homogènia per impulsar el comerç electrònic.
El desenvolupament de versions per a telefonia i tauleta dels mitjans catalans de premsa comarcal i local és moderat. Tanmateix, aquests mitjans aposten per introduir promocions amb botigues del municipi i amb grans superfícies comercials, per introduir continguts lligats a pagament i descompte, llibres digitals de pagament i promocions per acudir a esdeveniments esportius i espectacles, però no tant cursos online de pagament i cursos MooC gratuïts per crear lligam amb el lector.
Els mitjans catalans de premsa comarcal i local es plantegen introduir el crowdfunding i combinar publicitat en paper i digital, tot i que prefereixen vendre paquets de publicitat paper-digital per separat. Els mitjans catalans observen moltes amenaces per a l’estratègia de micropagaments. En tot cas, la predisposició general vers la digitalització i les sinergies amb els operadors és en general elevada, “i això sempre és positiu”, rebla Fondevila.
Com a propostes de futur per obtenir ingressos, Fondevila considera que cal innovar i que la web sigui dinàmica; cal apostar pel multimèdia i per acords amb les cadenes de televisió local; cal analitzar les possibles fórmules de pagament a establir i impulsar-les; cal crear continguts crossmèdia; cal plantejar-se les edicions adaptades als terminals; cal afrontar els desafiaments i les recomanacions digitals de la Unió Europea; cal impulsar acords amb operadors de telecomunicacions; cal apostar pel comerç electrònic; cal apostar per accions comunicatives diversificadores (formació, esdeveniments); i cal posicionar-se en l’escenari de mobilitat (SoLoMo: social, local i mòbil). En tot cas, “no existeixen receptes miraculoses, però essent metòdics i alhora imaginatius els mitjans catalans de premsa comarcal i local poden obtenir molt rendiment del màxim tresor de què disposen: la comunitat de lectors”.



Agradecimiento por el premio de la prensa comarcal

/in , , , , , , , , , /by

Os muestro la noticia sobre la galardonada investigación llevada a cabo bajo el título "El uso de la tecnología en los diarios de la ACPC: fórmulas de mejora de rentabilidad a través de Internet”:


“La relación entre medios de comunicación y operadores de telecomunicaciones es necesaria, dinamizará la Sociedad de la Banda Ancha y reforzará las cuentas de explotación de los dos actores de la simbiosis”. Así sintetiza ante la Convención de la Prensa Comarcal (en Palau d’Anglesola, Lleida) los resultados de su investigación el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, VII Premio de Investigación Universitaria de Premsa Comarcal (ACPC) y la Xarxa Vives d’Universitats (con apoyo de la Generalitat de Catalunya y La Caixa) por la investigación  “El uso de la tecnología en los diarios de la ACPC: fórmulas de mejora de rentabilidad a través de Internet”.  
La investigación, que sigue metodología cuantitativa con apoyo cualitativo, y con carácter prospectivo, se realizó con medios de la ACPC con versión digital y en papel desde septiembre de 2013 hasta enero de 2014.


 “La relación entre los medios de comunicación y los operadores de telecomunicaciones es creciente, pero mejorable”, sostiene Fondevila, decano de la Facultad de Ciencias Sociales, vicerrector de Ordenación Académica y Profesorado y director del Departamento de Ciencias de la Comunicación de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU), y director del Centro de Estudios sobre el Cable (CECABLE).

Movistar (69,23%) lidera la contratación de los medios comarcales y locales catalanes. Otros operadores con los que cuentan las publicaciones de proximidad son Ono, Vodafone, Acom, Cyberneticos y Adamo.
En cuanto a velocidad de los operadores de la prensa comarcal y local de Cataluña, la media de subida de datos (upload) es de 6,38 Mbps, y de bajada de datos (download) 8,11 Mbps, cifras correctas teniendo en cuenta las medias catalana y española. La mayor parte de medios no han cambiado nunca de operador, pese a que el 10,77% sí que lo han hecho. “Ello refleja una vocación por el contraste de ofertas, un análisis constante de rendimientos y una postura no tan conservadora como la de otros segmentos empresariales”, afirma Fondevila.
No obstante, los medios de prensa comarcal y local catalana no son conscientes de la importancia del CIR (Committed Information Rate), que garantiza flujo de banda ancha en un entorno de social journalism commerce, de relación entre contenidos de los medios de comunicación y aplicaciones de comercio electrónico.
La mayoría de medios comarcales y locales (84,62%) no han establecido ningún SLA (Service Level Agreement o acuerdo de nivel de servicio) con los operadores de telecomunicaciones. “Ello denota una falta de consciencia sobre la relevancia de este punto, y a la vez sobre el concepto holístico de social journalism commerce. El lector no se limita a leer, sino que se convierte en miembro de una comunidad virtual y puede consumir productos y servicios en tanto que miembro de esa comunidad. Es por ello que disponer de SLA es necesario. Los medios catalanes deben reaccionar”, aconseja Fondevila. Si la cantidad de SLA establecido con el operador es escasa, lo mismo ocurre con las indemnizaciones pactadas por minutos o por horas fuera de servicio. Igualmente, los medios de prensa comarcal y local catalana establecen pocos intercambios con el operador de telecomunicaciones utilizando publicidad.
En todo caso, la autopercepción sobre la tecnología disponible es positiva. Los porcentajes que prevalecen son los que consideran buena y regular la tecnología disponible. Las empresas informativas comarcales y locales catalanas no se plantean de momento el servicio de quadruple play (televisión, Internet, telefonía fija, telefonía móvil) y quintuple play(televisión, Internet fijo, Internet móvil, telefonía fija, telefonía móvil), pese a que es probable que alguno de ellos esté siendo utilizado sin que esas empresas sean del todo conscientes de ello.
Cuando se cuestiona a los medios sobre si han pensado en introducir SLA en el caso de un seguimiento de noticia en línea, de mutuo acuerdo con el operador, la respuesta es mayoritariamente negativa. En cambio, con relación a laintroducción de los micropagos para leer según qué comentarios, los resultados cambian y son más proactivos.
Así, los medios catalanes de prensa comarcal y local contemplan la introducción de micropagos por secciones y pararetransmisiones online. Igualmente, pretenden obtener rendimiento de las redes sociales y no tanto de los blogs, y no descartan una diversificación de la fuente de ingresos mediante informes o estudios para empresas y la opción de hacer pagar por artículos de referencia o blogs, introducirse en comercio electrónico, y no tanto SMS, MMS o avisos. Con todo, los medios catalanes de prensa comarcal y local consideran que no disponen de una comunidad de lectores suficientemente homogénea para impulsar el comercio electrónico.
El desarrollo de versiones para telefonía y tableta de los medios catalanes de prensa comarcal y local es moderado. No obstante, estos mediosapuestan por introducir promociones con tiendas del municipio y con grandes superficies comerciales, por introducir contenidos ligados a pago y descuento, libros digitales de pago y promociones para acudir a acontecimientos deportivos y espectáculos, pero no tanto cursos onlinede pago y cursos MooC gratuitos para crear vínculo con el lector.
Los medios catalanes de prensa comarcal y local se plantean introducir el crowdfunding ycombinar publicidad en papel y digital, pese a que prefieren vender paquetes de publicidad papel-digital por separado. Los medios catalanes observan muchas amenazas para la estrategia de micropagos. En todo caso, la predisposición general hacia la digitalización y las sinergias con los operadores es en general elevada, “y eso siempre es positivo”, apunta Fondevila.
Como propuestas de futuro para obtener ingresos, Fondevila considera que hay que innovar y que la web sea dinámica; hay que apostar por el multimedia y por acuerdos con las cadenas de televisión local; hay que analizar las posibles fórmulas de pago a establecer e impulsarlas; hay que crear contenidos crossmedia; hay que plantearse las ediciones adaptadas a los terminales; hay que afrontar los desafíos y las recomendaciones digitales de la Unión Europea; hay que impulsar acuerdos con operadores de telecomunicaciones; hay que apostar por el comercio electrónico; hay que apostar por acciones comunicativas diversificadoras (formación, eventos); y hay que posicionarse en el escenario de movilidad (SoLoMo: social, local y móvil). En todo caso, “no existen recetas milagrosas, pero siendo metódicos y a la vez imaginativos los medios catalanes de prensa comarcal y local pueden obtener mucho rendimiento del máximo tesoro del que disponen: la comunidad de lectores”.